Resultats de la cerca frase exacta: 34

Diccionari de la llengua catalana
11. repanxolar-se
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Enarcar el cos traient la panxa enfora. L'oncle es repanxolava en la seva poltrona. [...]
12. conco
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Germà de l'hereu quan resta fadrí i continua vivint a la casa pairal. Fadrí vell. Oncle 1.  [...]
13. personar-se
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Comparèixer en un judici per constituir-s'hi com a part. Els menors es personaren al judici representats pel seu oncle. [...]
14. visitar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer una visita (a algú o a alguna cosa). Em ve a visitar sovint. He estat a visitar el meu oncle, que ha arribat d'Amèrica. El metge ha d'anar a visitar un malalt greu. Visitar els monuments d'una ciutat. visitar les esglésies Anar-hi com a acte de devoció. Fer visitar per [...]
15. desentrampar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer cessar d'estar entrampat. La grossa de Nadal l'ha desentrampat i ara viu tranquil·la. Cessar d'estar entrampat. Amb els meus diners, l'oncle Feliu s'havia desentrampat dels deutes. [...]
16. triomfar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En l'antiguitat romana, obtenir i rebre els honors del triomf. Obtenir una victòria. Triomfar sobre els enemics. L'oncle va tornar d'Amèrica després d'haver triomfat. Reeixir completament en una empresa. Triomfar en la vida. [...]
17. tia
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Germana del pare o de la mare. Muller de l'oncle o de la tia. tia valenciana A Catalunya, cosina del pare o de la mare. Dona soltera de molta edat. quedar per tia Una dona, quedar soltera.  [...]
18. heterònim
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Mot escrit de la mateixa manera que un altre de diferent pronúncia i de diferent significació. Mot que procedeix d'un ètim diferent al d'un altre amb el qual forma un grup unit pel sentit. Els heterònims marit i muller, cavall i euga, oncle i tia. [...]
19. postís -issa
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que reemplaça artificialment una cosa natural. Portava barba postissa. Dents postisses. Un oncle postís. Afegit de cabells a un pentinat. Mancat de naturalitat. Un somriure postís. Afegit en una obra per altri que l'autor. A la comèdia, hi ha dues escenes postisses: les [...]
20. creure
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
(algú) és tal o tal cosa. El creuen un savi. Tenir (algú) com a verídic en allò que diu. No el crec perquè és un mentider. Obeir 1 1 i 1 2. Creure els pares, l'oncle, els mestres. [sovint tr. pron.] Pensar 4. Quants dies sense veure't! Em creia que estaves malalt [...]
Pàgines  2 / 4 
<< Anterior  Pàgina  1  2  3  4  Següent >>